Dragon, la cua pels dracs més trapelles

D’on prové Dragon, la cua més trapella?

Recordo com si fos ahir aquella cara que posaven els meus germans de no haver trencat mai un plat quan acabaven de tirar al terra, enmig d’algun dels seus jocs, els testos que la mare tenia en els finestrals. Ells s’esforçaven en intentar tornar a col·locar tota la terra dins del test i que les flors no semblessin molt masegades amb tota la seva bona fe. Però els resultats mai eren els esperats, com a mínim perquè la mare no s’adonés de la trencadissa. Els enxampava sempre a la primera.

O quan li amagaven la gorra a l’avi i el pobre es passava una hora sencera buscant-la mentre ells se’l miraven tranquil·lament asseguts al sofà amb cara de sorpresa i dissimulant la seva culpabilitat. Sempre van ser bons en l’art de fer veure que ells no havien fet res. Al final, crec que l’avi sabia perfectament qui eren els autors de la malifeta però seguia fent el seu paper com si d’un actor de hollywood es tractés.

Aquesta mateixa cara era la que posàvem en sortir del nostre amagatall, perquè jo també ho feia, quan els nostres pares ens cridaven per sopar i estàvem fora, embrancats jugant a superherois (les poques vegades que em deixaven jugar amb ells, s’havien d’aprofitar). No apareixíem fins a a el cap de mitja hora, quan els crits dels nostres pares eren més que evidents, denotaven cert empipament i ja ens havien amenaçat amb deixar-nos sense la paga per llaminadures d’aquella setmana. Però, qui podria culpar-nos? Solcàvem mars, descobríem illes perdudes, ens endinsàvem en els foscos boscos, fèiem expedicions a l’espai… Missions massa importants per deixar-les solament per un simple sopar!

Amb una combinació de color mostassa i un subtil i desenfadat estampat en gris fosc, Dragon, la cua més trapella, donarà tota la força al nostre drac més entremaliat per conquistar la ciutat.